L’anomenada HFT (High Frequency Trading) o negociació d’alta freqüència, es basa en l’ús de potents autòmats o ordinador, que processen potents algoritmes que permeten donar milers d’ordres de compra i venta en microsegons. Són algoritmes extremadament eficients.
Aquest robots inversors (HFT), no són l’obra dels economistes, si no de matemàtics, físics, enginyers i fins a musics. Tota aquesta gent té un objectiu: desenvolupar algoritmes que permetin realitzar estratègies d’inversió convencionals, però a molta més velocitat. Aquests programes són com caixes negres, és adir, un gran secret. El promig de vida d’un d’aquets algoritmes HFT d’alta eficiència és de poques setmanes, degut als canvis del mercat.
Els HFT han desembarcat en bancs d’inversió, mercat del deute i divises, brókers i hedge funds, fent que l’acció de l’home es converteixi en un inconvenient. Aquest sistemes poden guanyar 0,001 euros en cada moviment, i en principi ens pot semblar molt poca cosa, ara bé, si l’autòmat realitza milers de moviments per minut, vuit hores al dia i 52 setmanes a l’any, la cosa canvia.
El famós Flash Crash de Wall Street del 2010, quan el Dow Jones va perdre uns 800.000 milions de $ de capitalització borsària en pocs minuts, però que després va poder recuperar en gran part, va ser deguda a la proliferació de HFTs i al abús de la gestió automatitzada d’ordres algorítmiques.
Aquets autòmats HFT estan a centenars de quilometres de Wall Street, en llocs com ara Chicago, sota noms com Getco, RGM Advisors o Tradebot.
La velocitat d’execució mitja en l’execució d’una ordre en la Borsa de Nova York ha caigut des de 20 segons fa una dècada a només un segon actualment, gràcies als trade algorítmics.
El temps d’execució d’algunes plataformes de trading fa uns anys que està ja per sota del segon. La latència era de menys d’un terç de segon. Però actualment, el límit està canviant de l’ordre dels mil•lisegons als microsegons. Avui dia el límit d’una ordre pot estar al voltant dels 10 microsegons. I la pròxima fita està en els nanosegons. Per què això sigui possible s’ha de limitar la distància física. A menys distància entre el cable de l’ordinador i la plataforma de negociació, més ràpida serà l’operació. Cada 160 quilometres de distància podrien afegir un mil•lisegon al temps estimat per a l’execució d’una ordre. Aleshores, per a solucionar el problema de la latència, les companyies HFT ubiquen les seves màquines tant a prop com físicament és possible del servidor del mercat. I això implica que s’instal•lin dintre de les Borses per evitar la latència.
Els sistemes HFT competeixen amb altres per a guanyar diners. Però com a tot programa intel•ligent (un virus), hi ha certs perills, com ara que si la màquina opera sola pot ser molt perillosa si l’home no la controla.
No hay comentarios:
Publicar un comentario